Avui. 
Sobre abundància. Sobra abundància.
De tot! Sembla que res pas no ens deixa de faltar. 
Canvi, canvi i canvi. I a gran velocitat. A tota puta pastilla! 
La vida és complexa. La incertesa i el risc coarten cada decisió. 
El sistema està saturat. Cal un up-date, o potser un re-set. 
Abans de la transformació, ha d'esdevenir la consciència... 
que no és la mare de la ciència sinó l'autèntica experiència. 
Llavors és possible la solució, anomenada adaptació. 
Adapta't! Be water, my friend. Bloqueos, corazas, memorias... 
Adona't que van ser necessàries per a sobre-viure pero ara fan nosa. 
Ja no et calen, collons! Et pesen, oi? El que vols és viure. 
Només sobreviure no té cap ni peus. 
Única premisa: una nova manera de mirar. 
Això ho és tot per a començar. 
Tot seguit: responsabilitat, poder i acció. 
Responsabilitat com a habilitat per a respondre. 
Però no com un puto muelle saltarino i encabritat! 
Que previsibles i avorrits som sovint, eh?!
Poder, per a ser jo qui decideix, qui trionfa i qui la caga. 
Acció per a orientar l'energia en força. 

Qui sóc jo? 
Sóc qui hauria de ser? Hauria de ser qui crec que sóc? 
Vull ser qui no sóc? 
Quina és la meva gran por? 
La meva foscor o el deixar anar la meva llum en un món gris?
El què no és el que esperava. El com ha canviat. El qui és desconegut. 
Por i desconfiança. Negació! Dependència. Falta d'iniciativa. 
Però quan hi poso atenció... sorgeix la poderosa intenció!
El guía em mira com si fos mig desvalgut. 
El mag com a una persona completa en recursos. 
El guía vol partir del meu passat. És un pesat.
Em vol aconsellar, donar solucions, alliçonar-me, 
iluminar-me (probablement enlluernar-me), 
compadir-me en el fons i en la forma. 
Calla! Menja't tu la teva pròpia merda. 
Rentat tu els teus pantalons bruts (cagats de por), 
que jo faré el mateix amb els meus (també cagats, of course). 
El mag sap que la meva experiència és vàlida per a mi. 
I la seva per a ell. Ell em parla des de l'horitzontal. 
M'avisa que després del silenci mantingut jo hauré de marxar. 
Escolta el que no dic i el que dic d'una altra manera. 
No perdrà ni un minut amb mi si vaig de víctima. 
Jo sóc el protagonista, ell el mirall que em reflexa. 
Ni més ni menys, que no és poc. 
Aprendre és viure. Viure és aprendre. 
El seu mètode és la conversa, 
no la charlatanería cansina del tertuliano de los desayunos de TV. 
Observa, inspira i transforma. 
Sigues irreverent i respectuós amb tu i els altres. 
El mag no busca les causes, sinó que des-vela el potencial. 
Dame un punto de apoyo (pero dámelo, por favor) 
y moveré el mundo (si quiero, y si no, no).
M'estimo. T'estimo. Ens estimo.