Quieres un mundo mejor,

pero tu mundo no lo quieres.

 

Sabes que tú eres libre,

aunque no sabes quién eres tú.

 

Hay pobreza porque… ya se sabe,

ya se sabe que hay pobreza.

 

Cuando no tienes ganas, dices que no tienes tiempo,

cuando tienes tiempo, ya no tienes ganas.

 

Tus máximas estan bajo mínimos,

tus mínimos, los maximizas.

 

Vas tirando, vas fent,

no estás mal, pero tampoco estás bien.

 

En el curro, piensas en tu familia,

en casa, piensas en tu jefe.

 

Estás dispuesto a controlarlo todo,

menos a ti mismo.

 

Hay crisis, no hay trabajo,

mi gato hace hay-hay-ui-ui.

 

Eres especialista en todo de algo,

sin saber nada de lo demás.

 

Haces ioga mientras piensas en lo que harás después.

y después piensas que has hecho ioga.

 

Nunca cambias de opinión,

y opinas siempre para no cambiar nunca.

 

Intentas agradar mucho a los demás,

en especial cuando no te agradas del todo.

 

Te indignas ahora por cada cosa,

hasta de la “mesa mala” que te golpeó al pasar.

 

Lo que te funcionó en el pasado, lo usas en el futuro,

y tu mañana es hoy tan predecible como ayer.

 

Te esfuerzas en ser diferente,

para, al menos, ser uno mas.

 

Te superas para subir cada vez mas alto.

y cuando llegas arriba, bajas.

 

Eres más competitivo, 

conviertiéndote en menos compatible.

 

Crees en el poder del secreto,

porque se te olvidó el tuyo.

 

Eres puntual, eres lineal,

eres plano y también cuadriculado.

 

No pierdes el tiempo,

el tiempo te pierde.

 

Sólo crees en aquello que ves, 

no sea que veas eso en lo que no crees.

 

Tan ti mao, te has timado!

deja de estar adormilado.

Avui. 
Sobre abundància. Sobra abundància.
De tot! Sembla que res pas no ens deixa de faltar. 
Canvi, canvi i canvi. I a gran velocitat. A tota puta pastilla! 
La vida és complexa. La incertesa i el risc coarten cada decisió. 
El sistema està saturat. Cal un up-date, o potser un re-set. 
Abans de la transformació, ha d'esdevenir la consciència... 
que no és la mare de la ciència sinó l'autèntica experiència. 
Llavors és possible la solució, anomenada adaptació. 
Adapta't! Be water, my friend. Bloqueos, corazas, memorias... 
Adona't que van ser necessàries per a sobre-viure pero ara fan nosa. 
Ja no et calen, collons! Et pesen, oi? El que vols és viure. 
Només sobreviure no té cap ni peus. 
Única premisa: una nova manera de mirar. 
Això ho és tot per a començar. 
Tot seguit: responsabilitat, poder i acció. 
Responsabilitat com a habilitat per a respondre. 
Però no com un puto muelle saltarino i encabritat! 
Que previsibles i avorrits som sovint, eh?!
Poder, per a ser jo qui decideix, qui trionfa i qui la caga. 
Acció per a orientar l'energia en força. 

Qui sóc jo? 
Sóc qui hauria de ser? Hauria de ser qui crec que sóc? 
Vull ser qui no sóc? 
Quina és la meva gran por? 
La meva foscor o el deixar anar la meva llum en un món gris?
El què no és el que esperava. El com ha canviat. El qui és desconegut. 
Por i desconfiança. Negació! Dependència. Falta d'iniciativa. 
Però quan hi poso atenció... sorgeix la poderosa intenció!
El guía em mira com si fos mig desvalgut. 
El mag com a una persona completa en recursos. 
El guía vol partir del meu passat. És un pesat.
Em vol aconsellar, donar solucions, alliçonar-me, 
iluminar-me (probablement enlluernar-me), 
compadir-me en el fons i en la forma. 
Calla! Menja't tu la teva pròpia merda. 
Rentat tu els teus pantalons bruts (cagats de por), 
que jo faré el mateix amb els meus (també cagats, of course). 
El mag sap que la meva experiència és vàlida per a mi. 
I la seva per a ell. Ell em parla des de l'horitzontal. 
M'avisa que després del silenci mantingut jo hauré de marxar. 
Escolta el que no dic i el que dic d'una altra manera. 
No perdrà ni un minut amb mi si vaig de víctima. 
Jo sóc el protagonista, ell el mirall que em reflexa. 
Ni més ni menys, que no és poc. 
Aprendre és viure. Viure és aprendre. 
El seu mètode és la conversa, 
no la charlatanería cansina del tertuliano de los desayunos de TV. 
Observa, inspira i transforma. 
Sigues irreverent i respectuós amb tu i els altres. 
El mag no busca les causes, sinó que des-vela el potencial. 
Dame un punto de apoyo (pero dámelo, por favor) 
y moveré el mundo (si quiero, y si no, no).
M'estimo. T'estimo. Ens estimo.